Si el Girona de primera fos una sèrie, el capítol 22 de la segona temporada, Eibar, seria un cliffhanger, un moment dramàtic que ens deixa amb la intriga esperant un nou episodi, Osca, on s’haurà de resoldre la situació. El moment de l’equip recorda aquell pròleg de la pel·lícula La haine de Mathieu Kassovitz, on s’explica que un home cau des d’un desè pis i mentre va caient es va repetint a si mateix “Jusqu’ici tout va bien” (“De moment, tot va bé”).

Hem caigut 9 plantes (9 punts) i ens hem repetit “De moment tot va bé” perquè l’equip lluita en els partits, hem tingut moments de bon futbol, hem competit la copa, hem perdut punts per detalls en partits ajustats i perquè les moltes lesions ens han privat de competitivitat; però no podem obviar que l’equip sembla desgastat, que dels darrers mercats només Bernardo i Stuani són indiscutibles, que arribem menys per banda, que a dins combinem sense fer mal, que a les àrees fallem i que l’equip mostra certa letargia. El primer pas és reconèixer el problema, la plantilla ho ha fet i, com també diuen a la pel·lícula, el que importa no és la caiguda sinó l’aterratge i encara podem caure drets i quedar-nos a primera. Parem el “descens”, perquè, “de moment, tot ja no va tan bé”.