Si el Girona de pri­mera fos una sèrie, el capítol 22 de la segona tem­po­rada, Eibar, seria un cliff­han­ger, un moment dramàtic que ens deixa amb la intriga espe­rant un nou epi­sodi, Osca, on s’haurà de resol­dre la situ­ació. El moment de l’equip recorda aquell pròleg de la pel·lícula La haine de Mat­hieu Kas­so­vitz, on s’explica que un home cau des d’un desè pis i men­tre va caient es va repe­tint a si mateix “Jusqu’ici tout va bien” (“De moment, tot va bé”).

Hem cai­gut 9 plan­tes (9 punts) i ens hem repe­tit “De moment tot va bé” perquè l’equip lluita en els par­tits, hem tin­gut moments de bon fut­bol, hem com­pe­tit la copa, hem per­dut punts per detalls en par­tits ajus­tats i perquè les mol­tes lesi­ons ens han pri­vat de com­pe­ti­ti­vi­tat; però no podem obviar que l’equip sem­bla des­gas­tat, que dels dar­rers mer­cats només Ber­nardo i Stu­ani són indis­cu­ti­bles, que arri­bem menys per banda, que a dins com­bi­nem sense fer mal, que a les àrees fallem i que l’equip mos­tra certa letar­gia. El pri­mer pas és reconèixer el pro­blema, la plan­ti­lla ho ha fet i, com també diuen a la pel·lícula, el que importa no és la cai­guda sinó l’ater­ratge i encara podem caure drets i que­dar-nos a pri­mera. Parem el “des­cens”, perquè, “de moment, tot ja no va tan bé”.