Combinar l’esport d’alt rendiment amb la formació acadèmica, a la vegada que pensar en el futur professional fora dels terrenys de joc, és una preocupació de molts esportistes d’alt nivell del nostre país. De fet, quantes vegades hem vist passar dels altars a l’ostracisme esportistes que no han sabut entendre el canvi de cicle en la seva vida? Per això, la carrera dual ha esdevingut, des de la publicació del Llibre Blanc de l’Esport (2007), una preocupació de la Unió Europea que s’ha anat transposant al projecte institucional d’alguns clubs del país. Alguns, amb un èxit més que considerable i que fan sentir orgulloses les universitats del seu entorn.

El projecte Handball for Dual Careers del BM Granollers –finançat per un programa Erasmus Plus– és un exemple magnífic de com una entitat esportiva pot abordar la seva responsabilitat social fent del projecte formatiu dels esportistes, sigui en categories inferiors com en els primers equips masculí i femení, un eix vertebrador. Un projecte formatiu que acaba en polítiques per fomentar l’ocupabilitat, ja des de la universitat i els programes de pràctiques que tenen i que les vinculen amb el sector privat.

La professora Melanie Kelmann (AUAS), en un acte per compartir bones pràctiques organitzat pel Granollers, destacava alguns dels valors que els esportistes d’alt rendiment, un cop inserits al mercat laboral, poden donar a les empreses: lideratge, dedicació, treball en equip, disciplina, perseverança, lleialtat o capacitat d’aguantar la pressió. Empreses com KH-Lloreda o Estabanell Energia, organitzacions que confien en aquest tipus d’estudiants, demostren que perfils professionals que han passat per l’alta competició són exemple d’una integració ràpida a l’entorn professional, a les dinàmiques sempre accelerades de l’organització, al treball per objectius i a l’adaptabilitat al canvi.

Dit això, el canvi d’ecosistema –de l’esport professional a la universitat, cap al món laboral– no sempre és senzill. I, per això, al final és feina conjunta d’una tripleta d’actors (clubs, empreses i acadèmia) que l’esportista que acaba la trajectòria professional trobi suport per aportar bona part dels valors que l’han fet triomfar a una nova organització. La flexibilitat dels centres formatius i les empreses per entendre les exigències de l’alta competició –com fan els partners que ha trobat el BM Granollers– són un requeriment essencial per a l’èxit d’aquestes iniciatives.