Els “Enga pa’lante” són una tipologia d’aficionats que veuen el futbol com una carrera atlètica amb pilota. A Montilivi van tenir el seu moment àlgid el dia de la Real Sociedad, quan van increpar Douglas per una correcta passada enrere d’aquelles que t’ensenyen de benjamí. El joc de combinació és, per ells, una mena d’entelèquia abstracta; només creuen en conceptes primaris i els seus manaments es basen en un: “Pilota a l’olla.”

Diumenge vaig aplaudir els canvis atrevits i em vaig haver de lamentar per la desgràcia del final. Aquell equip no estava fet per conservar i va buscar la victòria. Una falta no assenyalada, una bola a l’espai, un dubte i l’encert de Ferran Torres ens van fer perdre el punt. No quedaven canvis i les indicacions des de la banqueta van ser insuficients per frenar l’impuls. Vam anar pels tres punts i vam marxar incomprensiblement amb les mans buides.

Al final, mans alçades sobre el cap, els “Enga pa’lante” es queixaven de no haver tancat el partit i el resultat. Perdonin! Ara almenys siguin conseqüents, aplaudeixin l’equip i assumeixin les conseqüències del que prediquen i, si no, acceptin que la pilota és control, que el rival juga, que els partits tenen fases i que una passada enrere suposa fer-ne tres endavant.