Eusebio sap que en qualsevol altre club hauria estat destituït. En l’entrevista que va publicar aquest diari va afirmar: “Els propietaris han decidit confiar en una figura, la del director esportiu. I jo sé que el meu treball estarà valorat pel director esportiu.” Certament, enmig de la tempesta, quan tots reclamàvem agitació, Cárcel va dictar serenor i confiança en la idea. El soci, impulsiu de ple dret, va comprovar que res es movia, va girar la vista cap a la llotja i va iniciar els retrets per la feina del dissenyador de la plantilla que ens han portat a primera.

La calma de Quique durant aquells dies, confrontada amb la resposta encesa del soci, demostra que en el futbol la percepció depèn també de la mirada de cadascú. La de Cárcel, agradi més o menys, és una mirada privilegiada, intuïtiva, precisa i molt més documentada que la nostra. Aquesta manera tranquil·la i pacient de valorar i entendre el treball diari és una de les claus dels darrers èxits del club.

Tenir un director esportiu sense ambicions a la banqueta, que dirigeix, amb errors i encerts, però de manera planificada la parcel·la esportiva, és una sort, o almenys aquesta és la meva percepció; la de la resta de socis, com tot, depèn de la mirada de cadascú.