No estàvem preparats per viure a la part baixa. Un fet molt estrany si tenim en compte que des que som al futbol professional, i també en els anys precedents, hem estat un equip que ha caminat moltes vegades per la cornisa que rodeja el pou del drama. Suposo que els anys de promocions, quasi primeres, ascensos, copes i triomfs als grans estadis ens han fet pensar que patiments i angoixes ens quedaven lluny i no tenien res a veure amb nosaltres.

A Zorrilla, en un partit funest, vam caure de nou al pou i la foscor es va fer insuportable. Tot i les discutibles decisions del club i la reprovable roda de premsa del tècnic, vam decidir agrupar forces i recordar qui som. Diumenge, “TOTS” vam estar al nostre lloc.

Ara transitem perillosament pels límits del descens, però mirem l’avenc amb l’alleujament que ens dona la victòria i amb la confiança del qui coneix el camí. Els que ja fa uns anys anem a l’estadi, sabem que som més hereus de l’aturada de Ponzo, del penal de Ratón, de la rematada de Tortolero i del gol d’Ortuño a Ponferrada que no pas de les increïbles victòries dels darrers anys. Si tornem a tenir aquell esperit, no dubteu que ho farem. A partir del triomf de diumenge, tot ha tornat a començar.