La gran cita de l’hoquei

L’equip d’hoquei sobre patins del Barça serà el ter­cer que intenta l’assalt a la màxima com­pe­tició euro­pea. El de bàsquet es va que­dar a un pas de la final a qua­tre i el de fut­bol sala va caure en semi­fi­nals. En hoquei, el Barça defensa el títol amb el repte afe­git de fer-ho en ter­ri­tori hos­til, a Lis­boa, amb tres equips por­tu­gue­sos com a rivals, el pri­mer dels quals, el Porto, ha estat la seva víctima en les tres últi­mes finals inter­na­ci­o­nals que ha jugat (Lliga Euro­pea, copa con­ti­nen­tal i copa inter­con­ti­nen­tal 2018). Si el Barça reté la corona, pas­sarà a ser el refe­rent indis­cu­ti­ble de l’hoquei mun­dial i com­ple­tarà un bienni màgic amb Edu Cas­tro a la ban­queta, en el qual pràcti­ca­ment ha gua­nyat tots els títols relle­vants.

Amb permís dels rivals i la pressió ambi­en­tal que siguin capaços de gene­rar, el Barça és el favo­rit al títol i no per una estadística bru­tal (22 coro­nes en 26 finals), sinó per la soli­desa que demos­tra una plan­ti­lla que com­bina com poques el lide­ratge i l’ofici de vete­rans il·lus­tres (Egur­rola, Gual, el lesi­o­nat Pana­dero), amb l’experiència glo­bal del con­junt, el talent emer­gent dels més joves i una acu­rada i deta­llista direcció tècnica d’un tècnic que governa el pri­mer equip fa tot just dos anys, però que acu­mula 14 tem­po­ra­des al club.

I si no és campió el Barça, ho serà algun català. En tenen el Porto (Car­les Grau i el tècnic Gui­llem Cabes­tany), el Ben­fica (Albert Casa­no­vas i Jordi Adro­her) i l’Spor­ting (Fer­ran Font, Pedro Gil i Raül Marín).