Comptava que un descens del Girona es podia produir tard o d’hora, però aquest any no hauria d’haver passat. La darrera ratxa de deu partits mai s’hauria d’haver produït. L’entrenador en té molta culpa, però potser el cofoisme de tots plegats, esperonats per la copa, les victòries en grans camps i la llunyania del descens, també hi ha contribuït. La plantilla no s’ha reforçat bé, cap fitxatge ha rendit de manera decent i de retruc hem debilitat un filial que també baixarà. En qüestió de dos mesos tot ha caigut al pou.

El gran error d’aquest any ha estat no tenir una plantilla d’acord amb el joc que volia fer l’entrenador o un entrenador que oferís un model adient per a la plantilla. Els híbrids no funcionen i els dubtes prolongats són una mala recepta. Però el futbol dona segones oportunitats i les has d’afrontar amb l’experiència dels errors comesos. Si el model de joc que es vol és el del City (el de la propietat), fantàstic, a mi m’agrada. Fitxem un entrenador amb personalitat, que senti aquesta manera d’entendre el joc, fem una plantilla d’acord amb la pauta, apliquem la idea a tots els equips i recuperem l’ambició perduda. Després guanyarem o perdrem, però almenys ens mirarem als ulls i ens sabrem reconèixer. Toca fer reset.