L’estadi del Ferencváros de Buda­pest, bres­sol fut­bolístic d’un dels grans mites blau­grana, Ladis­lau Kubala, és l’esce­nari on el Barça té la pri­mera opor­tu­ni­tat de gua­nyar la Cham­pi­ons i con­ver­tir-se en referència del fut­bol femení a Europa. És el par­tit més impor­tant de la història, perquè l’equip que des del gener diri­geix Lluís Cortés mai no havia arri­bat a la final de la Cham­pi­ons. Tam­poc és res extra­or­di­nari que sigui així, perquè l’equip està com­ple­tant única­ment la quarta tem­po­rada com a pro­fes­si­o­nal. Un ascens meteòric, en part pro­pi­ciat pel que implica lluir la marca Barça, però també per la feina fantàstica que han anat enca­de­nant les dife­rents plan­ti­lles i els res­pon­sa­bles tècnics.

El Barça no és favo­rit, amb tot el que repre­senta aquesta cir­cumstància, també de posi­tiu per l’absència de pressió. La res­pon­sa­bi­li­tat de reva­li­dar el títol és per a l’Olym­pi­que de Lió. Seria la quarta seguida per a un equip que ha dis­pu­tat set de les últi­mes nou finals i que n’ha gua­nyat cinc. No cal­dria afe­gir-hi gaire res més per des­criure la cor­re­lació de for­ces entre un debu­tant en aques­tes cites i una plan­ti­lla que vessa físic, talent i experiència, que ha aixe­cat les 13 últi­mes lli­gues fran­ce­ses –en una com­pe­tició potent i ja amb 45 tem­po­ra­des de recor­re­gut– i que remata ni més ni menys que Ada Heger­berg, la pri­mera Pilota d’Or de la UEFA. Però a les finals s’hi va a gua­nyar-les i, amb tot el res­pecte per al rival, cap juga­dora del Barça és a Buda­pest de turisme.