Que el Madrid hagi acabat a 19 punts del Barça vol dir que els blaugrana han sumat, de mitjana, un punt més en cada jornada disputada. I el curs anterior en van ser 17. Lopetegui i Solari van rebre perquè Florentino havia de tallar algun cap per contenir la fúria del Bernabéu. Zidane, que va acceptar fer de policia dolent a canvi de plens poders, l’única cosa que ha aconseguit és un desgast que no li tocava assumir de cara a una plantilla que no serà la seva i a una grada que no paeix que el Madrid hagi estat vuitè en una classificació parcial amb ell de tècnic.

Zidane també ha exhibit una actitud diferent de la de seva etapa anterior, molt menys amable. És probable que estigui construint una cuirassa per prendre les grans decisions, però el trànsit fins a l’agost se ha de fer llarg per força. L’últim record del Bernabéu serà, durant mesos i sense més atenuants que els derivats dels fitxatges mediàtics del president, el de la xiulada final del partit contra el Betis en contrast amb l’ovació dispensada al maltractat Keylor Navas, un dels depurats... per fer lloc al fill de Zidane.

Amb tot, no s’ha de subestimar la capacitat de ressorgir del Madrid, directament lligada a la cartera del seu president. Florentino ja no és el número 1 –la Premier i el PSG l’han avançat– i té un mausoleu per reformar (i pagar) com a llegat. Però haver cedit 36 punts al Barça en les dues últimes lligues l’ha fet tocar fons i assumir que cal foc nou. I no ha de sortir malament sempre.