L’Uni Girona ha anunciat que s’inscriurà en l’Eurolliga de bàsquet la temporada vinent. És una decisió coherent amb la seva condició de campió de lliga, però d’una gran valentia, pel risc que representa en termes econòmics i esportius. I també perquè, no cal enganyar-se, ho fa sense tenir lligat l’increment pressupostari imprescindible per afrontar la competició contra els millors clubs russos i turcs, els millors d’Europa, amb uns recursos dues, tres, quatre i cinc vegades superiors.

L’Uni ha decidit que no s’esperarà als resultats de les eleccions de diumenge i com quedin configurats els equips de govern de l’Ajuntament i la Diputació de Girona. S’agafa als compromisos verbals dels màxims responsables institucionals actuals, a la pròpia capacitat de convicció si el vot de diumenge determinés canvis i als més de 5.000 aficionats que van vibrar amb el títol de lliga a Fontajau, un argument de pes. El diner públic és de tots i no pot ser –ni ho serà– la base del pressupost del club, però tampoc pot ser aliè al fet que per Girona desfilaran els millors equips d’Europa.

Però l’Uni també confia molt en les habilitats demostrades a còpia d’anys per fer créixer els ingressos per patrocinis, publicitat i abonats. Ha de construir una plantilla competitiva i més llarga per disputar una competició molt més exigent des del primer partit que una Eurocopa que ja coneix i domina (n’és semifinalista) i que pot passar factura en la lliga. Això sí que és sortir de la zona de confort.