Neymar podria deixar el PSG si es compleixen les amenaces del seu president i, per tant, el soroll sobre el seu retorn al Barça està servit. Seria, per descomptat, en detriment de Griezmann, però l’operació tindria tants condicionants que avui resulta inversemblant: el brasiler hauria de retirar la demanda contra el Barça, abaixar-se el sou –i, per tant, ignorar la temptació del Madrid– i, per si fos poc, el PSG hauria de pactar un traspàs a la baixa, o bé admetre un cash rebaixat per la inclusió d’algun jugador en l’operació.

Això, parlant només de fets mesurables. Perquè Neymar, el seu pare i el seu representant no van quedar gens bé amb el Barça –d’altra banda, com Griezmann i la seva decisió de l’estiu passat– i algun acte de contrició caldria esperar d’ell. La tornada del brasiler tampoc tindria un encaix fàcil en el procés de recuperació del control del club que pretén la junta.

Tot i l’opinió favorable dels amics del vestidor, convé la tornada de Neymar? Els seus dos anys a París han aguditzat la maradonització de l’extravagant estrella. Neymar viu cada cop més atrapat per la festa, pel conflicte i per un entorn que el fa descarrilar. Font constant de polèmiques que si ja són difícils de pair pel PSG, no tenen encaix possible al Barça, un club amb una propietat tan àmplia i plural que no es pot permetre segons quins desvariejos, ni en el cas que els protagonitzi una estrella a qui cada vegada li costa més centrar-se en l’esport. No sembla el cas de Griezmann.