L’astúcia de Svetislav Pesic ha aconseguit que la decepció pel fet de veure el Madrid celebrant l’ACB al Palau costés pocs minuts de digerir. El tècnic serbi té una oferta de dos anys –els que queden del mandat de Bartomeu– però ell només en garanteix un. Gat vell, sap que d’aquesta manera genera l’expectativa de continuar revitalitzant un equip que fa només divuit mesos estava en liquidació, però alhora conserva la capacitat d’influir en unes decisions de planificació que si han d’anar més enllà de la pròxima temporada, han de tenir el seu vistiplau. I, també, que a punt de fer 70 anys, difícilment és entrenador del Barça per a un lustre i és lògic que es plantegi el futur any a any. Amb Pesic, el Barça té el líder a la banqueta. Un líder que el dia que no en pugui exercir, se n’anirà a casa sense tacar el seu currículum.

Pel que fa al balanç del curs, de notable. No cal autoenganyar-se: la plantilla del Barça 2018/19 estava un punt per darrere de la del Madrid –fins i tot sense Doncic– i els quarts de final de l’Eurolliga contra l’Efes, el títol de copa i haver tornat a la final de l’ACB informen favorablement de la solidesa d’un equip que, amb escletxes més o menys visibles, ha acabat sent un grup compacte i bon defensor. De Pesic continua sobtant la seva vehemència fins i tot en públic i algunes decisions dràstiques sobre l’equip, però està fora de dubte que busca la millora col·lectiva a partir del que considera un tracte just amb tothom. I d’aquí en treu el crèdit.