Quan el Chelsea és a deu dies d’iniciar la Premier i, en canvi, el Barça tot just en fa deu que s’entrena i no té Messi ni cap dels internacionals de la copa Amèrica, tot –i no només el resultat– s’ha de relativitzar. Sent banal el resultat, l’estrena contra l’equip de Lampard és l’embrió de les primeres sensacions. Valverde les va concentrar en Griezmann en la primera meitat i en De Jong i Neto en la segona. El francès es va oferir i va participar en la zona on se sent més còmode –és clar, no hi era Messi– en una primera part amb l’equip més agrupat al voltant de la pilota i de la continuïtat del joc i amb menys presència a l’àrea del Chelsea. Però l’impacte de Griezmann s’haurà de filar prim quan comparteixi onze amb Messi i Suárez.

En canvi, no sembla un pronòstic de risc dir que Frenkie de Jong s’adapta al Barça com un guant. Ja vindran moments d’alta exigència, però en ple juliol De Jong sembla perfectament mimetitzat en l’entorn d’un equip en el qual encaixa i brilla. Jugant en el lloc de Busquets, exercint amb naturalitat i autoritat des de la primera acció, alguns detalls abonen que pot ser un jugador diferencial per a l’estil Barça en un mig del camp amb un evident excedent d’elements als quals caldrà donar sortida. El tercer debutant, el porter Neto, va encaixar un dels dos gols del Chelsea i va tocar més pilota que Ter Stegen. És bon senyal que quan la juga amb el peu per iniciar la sortida de la pilota, a ningú se li acceleri el cor.