L’entrada de Gerard Piqué en el futbol modest per bastir un projecte ambiciós amb seu a Andorra està donant els seus primers resultats visibles. L’equip, que havia pujat per mèrits esportius a tercera, té ara una plaça a segona B, la que havia de ser per al Reus. És d’agrair que qui ha triomfat en un àmbit de la vida tingui la inquietud –fins i tot el neguit moral– de retornar part del que ha guanyat a la societat i no gastar-se tots els guanys patrimonials en el gaudi propi. Aquesta filosofia, a la qual la majoria d’empresaris d’èxit són aliens, és la que permet construir projectes amb molt més sentit que els apadrinats –la majoria de vegades per temps curt– per multimilionaris que posen els peus en l’esport per pur caprici o –més fútil encara– simple vanitat.

Piqué hi entén de futbol i ha vist l’oportunitat de fer dos salts en una mateixa temporada. S’ha acabat gastant un milió i mig d’euros en les dues potes del projecte. Una, l’Andorra. L’altra, la imprescindible estructura de base (Gimnàstic Manresa).

A diferència d’altres casos similars, l’arribada de Piqué ha estat ben acollida pel govern andorrà. Tant és així que ja s’està parlant d’un estadi nou per anar acompanyant el creixement de l’equip i generar noves expectatives. Amb el govern al costat i el patrocini de MoraBanc, no costa gaire pensar que més d’hora que tard –i aquesta també seria una novetat– la relació amb el club de bàsquet de l’ACB es veurà en positiu.