L’hoquei sobre patins català ha experimentat un creixement quantitatiu significatiu en la darrera dècada a pesar de la competència d’altres esports efervescents, i també ha sabut resistir les dificultats derivades de la crisi econòmica en una disciplina molt nostrada però en què és molt complicat captar l’atenció dels patrocinadors perquè costa omplir els pavellons. La Federació Catalana de Patinatge va publicar que havia inclòs un total de 1.237 equips en els sortejos de les diferents categories, quan ara fa deu anys, en el curs 2009/2010, havien estat 815, un creixement, per tant, tan substancial com persistent d’un 51% esgarrapat amb empenta pels clubs amb l’esforç altruista de molts directius i amb l’empenta del mateix organisme federatiu. La consolidació dels clubs masculins, la creació de noves categories i l’ebullició de l’hoquei sobre patins femení, que aquesta temporada ha tingut moments de glòria més mediàtics que mai, són alguns dels factors que atien la flama. Les noies han sabut captivar l’atenció amb un joc descarat i atractiu. Ja es va veure en la copa, es va repetir en la lliga europea guanyada pel Voltregà i en el partit decisiu de la lliga celebrat pel Palau. Els World Roller Games, al marge de donar a conèixer les noves disciplines, van servir també per refermar el pes de les més tradicionals, amb el patinatge i l’hoquei d’estendards. I van accentuar la tendència, amb set catalanes campiones del món i el Palau Blaugrana entregat.