S’ha tornat a demostrar que la justícia i el sentit comú a l’Estat espanyol transiten per camins divergents. Ha estat a propòsit dels partits en divendres i dilluns. El magistrat ha pres una decisió equidistant i arbitrària. Sí als divendres, no als dilluns. D’entrada, LaLiga no havia fet res més que reproduir l’estructura horària que existia en temporades anteriors. Per tant, i a la vista que no s’alterava el que havia estat vàlid, la mesura cautelar que hauria atès la lògica seria mantenir-ho tot igual en espera de la resolució sobre el fons de la qüestió. Perquè amb l’eliminació dels partits dilluns i sobretot mentre estigui vigent l’horari d’estiu, hi haurà franges horàries amb més d’un partit –a segona A fins i tot en coincideixen tres– i es vulneraran clàusules de comercialització dels drets televisius. I si el comprador dels drets paga menys per un producte perquè el mateix venedor li introdueix competència, LaLiga ingressarà menys i repartirà menys entre uns clubs que han pressupostat sense que ningú els avisés que venia aquest terrabastall.

Tebas no és ni molt menys el millor gestor que intenta demostrar que és. Com ell, se’n trobarien desenes a l’entorn de l’esport. Però Rubiales hauria de començar a adonar-se que ja no presideix el sindicat de futbolistes, sinó la federació espanyola sencera, que viu –molt bé, per cert– dels jugadors que massa sovint li han de cedir els clubs per jugar partits oficials i patxangues amb seleccions de tota mena.