Simplement, irresponsables

S’ha tor­nat a demos­trar que la justícia i el sen­tit comú a l’Estat espa­nyol tran­si­ten per camins diver­gents. Ha estat a propòsit dels par­tits en diven­dres i dilluns. El magis­trat ha pres una decisió equi­dis­tant i arbitrària. Sí als diven­dres, no als dilluns. D’entrada, LaLiga no havia fet res més que repro­duir l’estruc­tura horària que exis­tia en tem­po­ra­des ante­ri­ors. Per tant, i a la vista que no s’alte­rava el que havia estat vàlid, la mesura cau­te­lar que hau­ria atès la lògica seria man­te­nir-ho tot igual en espera de la reso­lució sobre el fons de la qüestió. Perquè amb l’eli­mi­nació dels par­tits dilluns i sobre­tot men­tre esti­gui vigent l’horari d’estiu, hi haurà fran­ges horàries amb més d’un par­tit –a segona A fins i tot en coin­ci­dei­xen tres– i es vul­ne­ra­ran clàusu­les de comer­ci­a­lit­zació dels drets tele­vi­sius. I si el com­pra­dor dels drets paga menys per un pro­ducte perquè el mateix vene­dor li intro­du­eix com­petència, LaLiga ingres­sarà menys i repar­tirà menys entre uns clubs que han pres­su­pos­tat sense que ningú els avisés que venia aquest ter­ra­bas­tall.

Tebas no és ni molt menys el millor ges­tor que intenta demos­trar que és. Com ell, se’n tro­ba­rien dese­nes a l’entorn de l’esport. Però Rubi­a­les hau­ria de començar a ado­nar-se que ja no pre­si­deix el sin­di­cat de fut­bo­lis­tes, sinó la fede­ració espa­nyola sen­cera, que viu –molt bé, per cert– dels juga­dors que massa sovint li han de cedir els clubs per jugar par­tits ofi­ci­als i pat­xan­gues amb selec­ci­ons de tota mena.