Reinhold Messner va ser el primer alpinista que va escalar els catorze vuitmils del planeta. El 16 d’octubre del 1986 feia cim al Lhotse (8.516 m), l’últim de la seva llista, i tancava un projecte que havia iniciat el 27 de juny del 1970 amb l’ascensió al Nanga Parbat (8.125 m). Després de l’italià, fins a 38 alpinistes més han aconseguit coronar les catorze muntanyes més altes del món. Els dos últims, per cert, són catalans: Ferran Latorre i Òscar Cadiach. Un repte d’aquesta envergadura requereix experiència i temps. Molt de temps. Primer perquè per dur a terme cada expedició cal una feixuga tasca de preparació prèvia, consistent a cercar els recursos necessaris i lligar una logística molt complexa. Però, després, perquè les expedicions no sempre tenen el desenllaç que un espera i a vegades cal tornar repetidament a la muntanya per aconseguir pujar-hi. La taxa de fracàs en l’ascensió a un vuitmil és alta. Quan un es planta davant d’un cim d’aquesta altitud el més normal és que no pugui pujar-hi.

D’aquests 39 alpinistes que dèiem que han tingut èxit, qui més ràpid ha completat el repte ha estat el polonès Jerzy Kukuczka (Katowice, 1948-1989), que va tardar 7 anys i 349 dies entre el primer i l’últim. Però el seu rècord va camí de ser esmicolat de manera escandalosa per un alpinista nepalès que ja n’ha escalat onze en només tres mesos. Nirmal Purja, el nom del nostre protagonista, va coronar el primer, l’Annapurna (8.091 m), el 22 d’abril passat i l’onzè, el Broad Peak (8.051 m), el 26 de juliol. Una gesta del tot inaudita que Purja intentarà culminar la tardor que ve amb l’ascensió als tres vuitmils que li falten. Si té èxit, hauran passat només set mesos del primer a l’últim vuitmil. Dels gairebé vuit anys de Kukuczka als només set mesos d’aquest nepalès. Això sí, a diferència de Purja, el polonès no va utilitzar oxigen embotellat.

Purja, de 34 anys, va deixar la seva feina com a soldat gurkha de l’exèrcit nepalès per dedicar-se a les muntanyes i afrontar aquest repte immens. Malgrat ser natural del país amb les muntanyes més altes del món, no va ser fins al 2012 que va emprendre les primeres passes en el món de l’alpinisme. Dos anys després, al Dhaulagiri (8.167 m), feia el primer intent a un vuitmil. El 2017 ja va demostrar que es desenvolupa amb molta celeritat a la muntanya quan va ser capaç d’escalar l’Everest (8.848 m), el Lhotse i el Makalu (8.485 m) en només cinc dies de diferència. Aquesta primavera va fer la mateixa seqüència de cims en dos dies menys. La facilitat d’adaptació a l’altitud de Purja i la seva capacitat per recuperar-se físicament entre un cim i l’altre deuen ser increïbles.

Purja ha viscut de tot en aquests tres mesos. Fins i tot ha tingut temps que la seva foto d’una cua d’alpinistes del graó de Hillary, a l’Everest, es fes viral a les xarxes i fos comentada a tots els mitjans. També ha trobat un patrocinador que li permetrà acabar el repte aquesta tardor. El Manaslu (8.156 m), el Cho Oyu (8.201 m) i el Shisha Pangma (8.013 m) ja l’esperen.