La trajectòria de Philippe Coutinho com a jugador del Barça ha acabat sent un gran fracàs. El brasiler va arribar al club el gener del 2018 i marxa després d’haver estat menys de dues temporades a l’equip havent ofert només en comptades ocasions el futbol que havia mostrat al món vestint la samarreta del Liverpool. El fitxatge més car de la història del Barça –120 milions d’euros fixos més 40 de variables– va estar prou bé en els seus primers mesos a l’equip, però la seva trajectòria ha estat de més a menys i un cop va entrar en aquesta dinàmica ha estat incapaç de sortir-ne. Ernesto Valverde tampoc ha trobat la tecla per fer-lo encaixar en l’equip, en el qual mai ha estat un titular indiscutible. Coutinho marxa ara cedit al Bayern amb la intenció d’iniciar una nova etapa. La del Barça, per ara, s’ha acabat. El fracàs de Coutinho al Barça no només és seu. Encara ara hi ha molts socis i aficionats que es pregunten per què es va fitxar el brasiler. Després de la fugida de Neymar l’estiu del 2017, Coutinho, i Dembélé, havien de tapar el forat deixat pel davanter brasiler, sense que ni l’un ni l’altre tinguessin les mateixes característiques que Neymar. Vist amb perspectiva, no es pot dir que fos una decisió gaire encertada dels serveis tècnics del Barça. I tampoc de la directiva, que es va trobar amb un munt de milions sobre la taula després de la traumàtica sortida de Neymar i en va acabar gastant encara més sense que el resultat hagi estat bo. Ni esportivament, ni econòmica.