Gerard Piqué jugarà diumenge contra el Betis el partit número 500 vestint la samarreta del Barça. Serà el vuitè jugador en la història del club que ho aconsegueix. Piqué entra en un club selecte on hi ha Xavi Hernández, Leo Messi, Andrés Iniesta, Carles Puyol, Migueli, Sergio Busquets i Víctor Valdés. Un grup de somni en què tots, llevat de Migueli, són membres del millor Barça de la història, el que en aquests primers anys del segle XXI ho ha guanyat tot a tot arreu. Piqué va debutar en el primer equip del Barça l’agost del 2008. Va ser el segon fitxatge de Pep Guardiola. Tenia 21 anys i va arribar del Manchester United, a on havia anat a provar sort després de deixar la Masia. El seu cas és un dels pocs en què un jugador format a Can Barça ha tornat i ha triomfat sense cap mena de dubtes. Perquè Piqué ha estat un jugador clau en el Barça triomfal dels últims anys. Primer amb Puyol i després amb altres companys, ha estat un baluard en la defensa. La importància de Piqué no ha estat només sobre el camp. És un home molt actiu i que mai ha defugit res, fins i tot en temes polítics. La seva implicació en el club ha estat sempre més que la d’un jugador normal. Soci des que va néixer, Piqué és un culer de soca-rel que en no poques ocasions ha fet d’allò que algú ha definit com de president a l’ombra, amb accions i declaracions que el barcelonisme esperava que fessin el president i els directius. Amb admiradors i detractors, Piqué és així. I ara ja no canviarà pas.