Les desfetes recents de Roma i Liverpool aconsellen màxima cautela en l’anàlisi, però no poden fer obviar que al Barça sempre se li ha d’exigir resoldre el seu grup de la primera fase com a primer classificat. El resultat del sorteig i la composició definitiva de les plantilles dels equips al tancament del mercat dimarts vinent –amb l’excepció dels equips de la Premier– són aspectes secundaris. La primera fase ja és autèntic nivell Champions i exigeix molt més que les prèvies –que, d’altra banda, ha hagut de disputar tot un semifinalista com l’Ajax–, però per als equips del bombo 1, tot el que no sigui passar a vuitens amb solvència i avantatge de camp és un fracàs sonor.

Dit això i reclamant més fets que paraules, sembla que no hi ha manera que el Barça tingui un rival del tercer nivell dels accessibles. L’Inter d’Antonio Conte és, amb tota certesa, el més exigent que li podia tocar. Res a veure amb els rivals del mateix bombo que han acabat als grups del PSG i el Madrid (Bruges), Bayern i Tottenham (Olympiacòs), Cuity (Dinamo de Zagreb), Juventus (Leverkusen) i Liverpool (Salzburg). L’Inter i el Borussia de Dortmund plantejaran quatre partits que el Barça haurà de jugar amb els cinc sentits per evitar sorpreses i no haver de confiar que es restin punts entre ells. Davant aquest nivell de dificultat, l’accessibilitat de Milà, Dortmund i Praga no passa de ser un element compensatori molt magre.