Marc Soler, pro­me­te­dor cor­re­dor català del Movis­tar, ha hagut de dema­nar dis­cul­pes per la reacció irada i osten­si­ble que va tenir quan l’equip li va dema­nar que renunciés a una pro­ba­ble victòria en l’etapa reina de la Vuelta per assis­tir i aju­dar Nairo Quin­tana.

Soler es va equi­vo­car, però la seva escal­fada –com­pren­si­ble, no es trac­tava d’una etapa qual­se­vol– va ser induïda per una pèssima decisió del seu equip. Al Movis­tar ja li costa habi­tu­al­ment ges­ti­o­nar els rols quan té més d’un cap de files, i encara que no coin­ci­dei­xin tots, en té tres, Mikel Landa, Nairo Quin­tana i Ric­hard Cara­paz, als quals fins i tot s’hi pot afe­gir el veterà Ale­jan­dro Val­verde.

Diu­menge, però, el direc­tor de l’equip va sucum­bir a una de les temp­ta­ci­ons més freqüents, atu­rar un cor­re­dor esca­pat per pri­mar el cap de files. Error de cap a peus, encara que Marc Soler no hagués tin­gut aque­lla extem­porània reacció. Perquè el Movis­tar va per­dre una victòria de les que fan goig i l’ajuda que Marc Soler va poder pres­tar perquè Nairo Quin­tana pugui ves­tir de líder de Nadal a Sant Esteve ten­deix a zero.

Soler (Vila­nova i la Geltrú, 1993) és jove i d’aquesta n’haurà après a con­te­nir-se. Aire­jar les dis­crepàncies no li fa cap bé a ell ni a l’equip del qual la tem­po­rada que ve serà el cap de files –Landa, Cara­paz i Quin­tana mar­xa­ran– i és molt pro­ba­ble que, en ús d’aquesta con­dició, l’equip ordeni a algun gre­gari esca­pat que se sacri­fi­qui per aju­dar-lo a ell.