En les últimes setmanes abans del tancament del mercat d’estiu, els entrenadors gairebé imploren que s’acabi la incertesa, es defineixin plantilles i alguns s’atreveixen a teoritzar que no s’hauria de començar a competir amb el mercat obert. Les raons són comprensibles. Però el tancament del mercat el decideixen les lligues sobre un marc imposat per la FIFA, i aquí ve el problema. La Premier és la millor lliga del món i –perquè s’ho pot permetre– no només és la gran competició que arrenca més aviat (11 d’agost) sinó que ho fa amb el mercat tancat i les plantilles blindades davant qualsevol OPA externa. Tampoc poden anar a buscar res a fora, certament.

La Premier pot assumir aquest avançament del final del mercat per la seva posició de domini econòmic, però la majoria de les altres lligues, no. Pretendre que el mercat es tanqui obligatòriament abans de l’inici de les lligues no és ni viable ni just mentre totes les competicions no comencin alhora. I a Rússia –de moment, una lliga menor– juguen des del 12 de juliol, un mes abans que la Premier, per raons climàtiques òbvies.

La solució equitativa no existeix, però una bona mesura seria aproximar més el tancament del mercat a l’inici de les grans lligues per tal de reduir les jornades de provisionalitat. I si hi ha una competició prou valenta per tancar abans, que ho faci. Si hi hagués molts imitadors de la Premier, l’impacte d’aquesta anomalia seria menor.