Josep Maria Bartomeu no es prodiga davant els mitjans de comunicació. Deu ser per això, perquè sap que quan parla serà escrutat amb lupa, que ahir va anar amb peus de plom en el serial Neymar i va evitar donar detalls, i els que va donar anaven dirigits a mantenir la calma en la plantilla. És fàcil concloure que el president intueix que d’aquí a pocs mesos es tornarà a trobar en la necessitat de negociar amb el PSG, i val més no tenir-lo amb les urpes esmolades.

El president del Barça sabia que hauria de torejar amb el cas Neymar, però aquest no era el seu objectiu primordial. Ahir Bartomeu volia enviar missatges de tranquil·litat, com en el cas de la clàusula de resolució anticipada del contracte de Messi i en l’alta valoració de la competitivitat de les plantilles de totes les seccions professionals. I també missatges rotunds al voltant de la separació de la plantilla de les estratègies de mercat i de la solvència econòmica del club. Farà falta, perquè un pressupost que ja superarà els 1.000 milions d’euros, uns costos salarials en els esports professionals que representen prop del 65% de les despeses i un Espai Barça que ja s’ha disparat dels 600 milions inicials a 685, caldrà ser molt convincent amb les entitats que hauran de finançar unes inversions que trigaran anys a amortitzar-se.

I tampoc va passar per alt un missatge que sembla tenir destinatari obvi: Bartomeu creu que no és bo que antics presidents del Barça tornin a aspirar al càrrec.