Josep Maria Bar­to­meu no es pro­diga davant els mit­jans de comu­ni­cació. Deu ser per això, perquè sap que quan parla serà escru­tat amb lupa, que ahir va anar amb peus de plom en el serial Ney­mar i va evi­tar donar detalls, i els que va donar ana­ven diri­gits a man­te­nir la calma en la plan­ti­lla. És fàcil con­cloure que el pre­si­dent intu­eix que d’aquí a pocs mesos es tor­narà a tro­bar en la neces­si­tat de nego­ciar amb el PSG, i val més no tenir-lo amb les urpes esmo­la­des.

El pre­si­dent del Barça sabia que hau­ria de tore­jar amb el cas Ney­mar, però aquest no era el seu objec­tiu pri­mor­dial. Ahir Bar­to­meu volia enviar mis­sat­ges de tran­quil·litat, com en el cas de la clàusula de reso­lució anti­ci­pada del con­tracte de Messi i en l’alta valo­ració de la com­pe­ti­ti­vi­tat de les plan­ti­lles de totes les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals. I també mis­sat­ges rotunds al vol­tant de la sepa­ració de la plan­ti­lla de les estratègies de mer­cat i de la solvència econòmica del club. Farà falta, perquè un pres­su­post que ja superarà els 1.000 mili­ons d’euros, uns cos­tos sala­ri­als en els esports pro­fes­si­o­nals que repre­sen­ten prop del 65% de les des­pe­ses i un Espai Barça que ja s’ha dis­pa­rat dels 600 mili­ons ini­ci­als a 685, caldrà ser molt con­vin­cent amb les enti­tats que hau­ran de finançar unes inver­si­ons que tri­ga­ran anys a amor­tit­zar-se.

I tam­poc va pas­sar per alt un mis­satge que sem­bla tenir des­ti­na­tari obvi: Bar­to­meu creu que no és bo que antics pre­si­dents del Barça tor­nin a aspi­rar al càrrec.