La Vuelta Ciclista a Espanya s’acaba avui a Madrid i, si no hi ha un daltabaix inesperat en l’última etapa de poc més de 100 quilòmetres, l’eslovè Primoz Roglic creuarà l’última línia d’arribada vestint el mallot vermell de líder. Serà el final d’una cursa que ha estat tan disputada com es preveia i que ha fet gaudir de valent els aficionats al ciclisme. Ja fa temps que la Vuelta busca el fet diferencial amb el Tour –tot i que totes dues curses siguin propietat de la mateixa empresa– i ho està aconseguint. És evident que a l’Estat espanyol no hi ha els colossos alpins o pirinencs que hi ha a l’Estat francès, però han sabut trobar finals d’etapa molt durs i interessants i evitar així la repetició, any rere any, de les mateixes etapes. A la Vuelta 2019 tampoc ha faltat la polèmica, especialment pel que va passar en l’etapa de Toledo amb l’actitud del Movistar després de la caiguda massiva en què es van veure implicats Roglic i Miguel Ángel López. Un fet que hauria de fer reflexionar molts dels seus protagonistes. La victòria de Roglic i la gran revelació de Tadej Pogacar, que amb 20 anys ha guanyat tres etapes i que acabarà avui tercer després de l’exhibició que va fer ahir, ha situat en primera fila el ciclisme eslovè, que no és precisament una de les potències europees, però que ara mateix té en Roglic i Pogacar dos grans ciclistes, de present i de futur. Una nova notícia per a un esport que ja fa molt de temps que va sortir del tradicional domini dels ciclistes dels països centreeuropeus i llatins.