No hi ha cap dubte que el Barça és l’equip de moda a l’ACB. No haver arri­bat a dis­pu­tar-li el cep­tre al Madrid i la política de club de anar per tots els títols en totes les com­pe­ti­ci­ons que dis­pu­ten totes les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals es tra­du­eix, en el cas del bàsquet, en una plan­ti­lla que, quan Pesic la con­ver­teixi en equip, tot fa pen­sar que estarà a l’altura dels millors d’Europa, un fet que equi­val també a estar a l’altura dels millors de l’ACB per la presència comuna del Madrid en totes dues com­pe­ti­ci­ons. La riva­li­tat i la inversió que fan tots dos clubs els situen un punt per sobre del Basko­nia i el València.

L’opti­misme blau­grana és com­par­tit per Joven­tut i el Man­resa, cadascú a la seva manera. L’afició de Bada­lona, una de les més cofo­ies de la pas­sada ACB, ha vist com mar­xava cap a Madrid l’MVP del curs pas­sat (Lapro­vit­tola), però de la capi­tal esta­tal retorna l’entu­si­asme amb la cessió de Pre­pe­lic. I a Man­resa, el gran fit­xatge és a la ban­queta. Pedro Martínez inten­tarà imi­tar Peñarroya i esprémer un equip car­re­gat d’apos­tes que el curs pas­sat va ser la reve­lació. A més, tant la Penya com el Man­resa hau­ran de con­viure amb la sobrecàrrega de la com­pe­tició euro­pea.

En ter­mes gene­rals, l’ACB apa­reix com una com­pe­tició madura, amb una classe mit­jana nom­brosa –a la qual es volen sumar pro­jec­tes ambi­ci­o­sos com el de Bur­gos–, ascen­sos efec­tius i pro­jec­tes con­so­li­dats que no s’han des­mun­tat per un des­cens, com el Betis i el Bil­bao, que tor­nen a la lliga.