En el pressupost rècord de la història del Barça i d’un club esportiu (1.047 milions), que les seccions professionals se n’emportin 65 es podria considerar gairebé anecdòtic, si no fos que també és una partida mai no vista i que porta implícit un dèficit de 50 i que, per primera vegada en els últims anys, l’activitat professional no futbolística supera la regla del 5% del pressupost del club.

L’altra cara de la moneda és que, amb una inversió important però percentualment moderada respecte al pressupost del club, el Barça ja no competeix en inferioritat amb cap club d’Europa, sobretot en el bàsquet. Bartomeu ha decidit que, posats a gastar 30 milions per no poder competir amb el CSKA o el Fenerbahçe, és millor fer un salt per situar-se a la seva alçada, i els diners que temps enrere no existien han aparegut.

Ara, els ingredients hi són. Recursos, i sembla que ben invertits. Els diners no garanteixen títols (sinònim de felicitat en l’esport) però sense pressupost no es pot lluitar de tu a tu. Per valorar els resultats s’ha d’esperar a la primavera, pel cap baix, però mentrestant hi ha uns quants mesos de marge per comercialitzar unes samarretes més publicitàries que mai. I si no apareix un patrocinador comú, potser se’n trobaran per a cada secció, començant per la més cara i també la més publicitària. No és sostenible que els ingressos del bàsquet representin un 22% del pressupost. I les altres seccions, amb magnituds inferiors, encara en generen menys.