Seria un error greu creure que el Barça ja ha posat les coses a lloc i que lide­rarà la lliga fins l’última jor­nada. Tan greu com haver pre­dit l’apo­ca­lipsi després d’un inici molt medi­o­cre cul­mi­nat amb el dal­ta­baix a Gra­nada. Tam­poc s’ajusta a la rea­li­tat que l’esca­lada que ha fet l’equip després d’aque­lla der­rota sigui el resul­tat d’una acti­tud més res­pon­sa­ble de la plan­ti­lla. És pro­ba­ble que hagi exis­tit, però el que és segur que ha pas­sat és la recu­pe­ració d’un gra­pat de lesi­o­nats que ha permès fer, per fi i a la tar­dor, la pre­tem­po­rada amb tot­hom. L’última atu­rada pels par­tits de selec­ci­ons ha estat molt pro­fi­tosa.

Tam­poc es pot can­tar victòria perquè a Ipu­rua el tri­dent fes tres gols i perquè Gri­ez­mann ja s’asso­cia amb Messi i Suárez amb natu­ra­li­tat i freqüència. Un par­tit no demos­tra que dos juga­dors que tre­pit­gen la mateixa zona de gespa puguin poten­ciar-se mútua­ment, però els 90 minuts d’Eibar sí que comen­cen a des­men­tir els pronòstics catas­tro­fis­tes. Els millors juga­dors es dis­tin­gei­xen dels sim­ple­ment molt bons perquè se saben adap­tar a neces­si­tats dife­rents ofe­rint bon ren­di­ment. L’exem­ple en nega­tiu podria ser Ibra­hi­mo­vic, un juga­dor de talent immens però sense la men­ta­li­tat ade­quada. De Gri­ez­mann, el mínim que es pot dir és que apunta molt més amunt. Com De Jong, un altre soci de luxe per a Messi.

I, tot i que som a la jor­nada 9, el Madrid fa llufa perquè no juga a res i el Barça se sent in cres­cendo. Tot just comen­cem, però fa bona pinta.