Messi és invariablement el termòmetre del Barça des de fa més d’una dècada i, en conseqüència, no es pot jutjar el potencial de l’equip fins que el 10 no ofereix una bona versió. Sembla que aquest moment ha arribat i, per tant, a partir d’ara es podrà calibrar la dimensió real del Barça 2019/20.

De moment, les primeres 11 jornades de lliga ens mostren un equip implacable amb els rivals al Camp Nou, amb 15 punts de 15 possibles i 21 gols marcats en cinc partits. A fora els registres baixen però hi ha símptomes de millora en forma de dues victòries seguides i més sensació de solidesa.

I si la temporada real comença ara, fer-ho amb avantatge de punts i d’expectatives sobre els rivals previsibles només pot ser una bona notícia, perquè l’inici del Granada ha estat sensacional, però la història té un munt d’exemples que els modestos no poden aguantar el pas als grans. I entre aquests, el Madrid continua entortolligat en les seves disputes de vestidor i l’Atlético fins i tot ha perdut la solidesa que li atorgava la virtut de marcar primer i conservar els avantatges.

No tot és una bassa d’oli. És notori que Rakitic necessita l’ànim positiu que la falta de minuts li nega, i que Griezmann ha de metabolitzar que, amb Suárez i Messi a ple rendiment, li toquen més substitucions i suplències de les que li agradaria. Però fins i tot aquestes arestes són de més bon llimar quan la dinàmica col·lectiva és positiva, perquè per als afectats és més fàcil afegir-s’hi.