La final d’una gran copa

La novena edició de la copa del món de rugbi fina­litza avui amb la dis­puta de la gran final entre les selec­ci­ons d’Angla­terra i Sud-àfrica. Han estat 44 dies de com­pe­tició des que el Japó i Rússia van dis­pu­tar el par­tit inau­gu­ral, el 20 de setem­bre. 44 dies en què s’hau­ran jugat 45 par­tits –tres es van haver de sus­pen­dre pel pas del tifó Hagi­bis pel Japó– i que cul­mi­nen avui amb una final fins a cert punt ines­pe­rada per l’absència de Nova Zelanda, que defen­sava el títol con­que­rit en les dues ante­ri­ors edi­ci­ons del cam­pi­o­nat. El fet que aquest mun­dial s’hagi jugat al Japó, amb les diferències horàries que implica, ha fet que el tor­neig pos­si­ble­ment no hagi tin­gut la reper­cussió que hau­ria pogut tenir entre el gran públic de casa nos­tra en unes altres con­di­ci­ons, tot i que els incon­di­ci­o­nals del rugbi no han fallat. La copa del món de rugbi és un dels grans esde­ve­ni­ments de l’esport mun­dial des que es va dis­pu­tar per pri­mera vegada, l’any 1987, i la del 2019, amb vint selec­ci­ons dels cinc con­ti­nents jugant en dotze seus dife­rents no ha estat una excepció. Avui Sud-àfrica busca el seu ter­cer títol després d’haver estat cam­pi­ona el 1995 i el 2007, i Angla­terra, el segon, cam­pi­ona el 2003, en una final que és la repe­tició de la que tots dos equips van pro­ta­go­nit­zar el 2007. La final es pre­senta molt oberta entre dos con­junts que han mos­trat la seva for­ta­lesa durant aquest llarg tor­neig. L’últim cop que es van tro­bar, Angla­terra va gua­nyar 12-11. Màxima igual­tat i emoció.