El Barça i Pesic fan por

El Barça defensa avui a Kau­nas la posició de pri­vi­legi que ocupa en l’Euro­lliga. Tot, mal­grat el cúmul de lesi­ons que ha asso­tat la posició de base (Heur­tel, Pan­gos, Ribas i Dela­ney), que també han cas­ti­gat Víctor Cla­ver i que estan direc­ta­ment empa­ren­ta­des amb el mun­dial i la falta de des­cans. Que amb solu­ci­ons impro­vi­sa­des el Barça gua­nyi és indici del seu poten­cial immens, i d’això n’és cons­ci­ent la com­petència.

El Barça ha for­mat una plan­ti­lla d’un nivell mai no vist i alhora ha debi­li­tat algun rival. Però una plan­ti­lla no fa equip sense un entre­na­dor que la tre­ba­lli, i aquest és ara l’objec­tiu dels intents de deses­ta­bi­lit­zació. Sve­tis­lav Pesic, de qui després de dècades al màxim nivell tot el bàsquet coneix com pensa, com parla i com actua, és el des­ti­na­tari dels ari­ets. Que això passi al novem­bre i no a la pri­ma­vera és símptoma del temor gai­rebé reve­ren­cial que causa en els rivals aquest Barça i aquest entre­na­dor que, gat vell, no caurà en la trampa.

Tot juga­dor con­tem­pla que, quan l’entreni Pesic, un dia, una set­mana o un mes maleirà els ossos al tècnic. Però tots saben –perquè par­len entre ells– que els exju­ga­dors de Pesic adme­ten i agra­ei­xen que són millors que abans de ser diri­gits pel tècnic serbi i que, a més, els ha fet cam­pi­ons, que és el que volien. En la pri­mera etapa blau­grana de Pesic hi havia tiban­tors amb juga­dors lle­gen­da­ris com Bodi­roga, Fucka o Jasike­vi­cius. I en dos anys van caure un tri­plet amb Euro­lliga inclosa i una ACB més.