Tot va anar bé a l’estadi Cartagonova. Va anar bé perquè tothom es va saber comportar d’acord amb la magnanimitat del gest del Barça. La decisió d’anar a jugar un amistós benèfic pels damnificats de la DANA dignifica i humanitza un club i una plantilla que sovint són etiquetats com a aliens a la realitat. Doncs no. El Barça es va comprometre i va complir amb escreix portant a Cartagena la millor plantilla possible, és a dir, tots els disponibles excepte els internacionals i els lesionats. El públic local ho va agrair i no hi va haver cap gest de censura, tot i les prevencions que hi hauria pogut haver, un fet que dona la raó als que van defensar des del primer moment que aquest gest valia la pena.

Aquest partit, disputat al mateix estadi i vàlid per a la copa, probablement s’hauria viscut en un ambient d’hostilitat. El Barça és un dels grans estendards de Catalunya, un club esportiu portador i propagador d’uns valors que xoquen frontalment amb els que han inspirat el Parlament de la regió de Múrcia a demanar un nou 155 per a Catalunya i que han propiciat la victòria dels feixistes de Vox en les eleccions de diumenge passat.

El context extrafutbolístic del partit no era sociopolític sinó humanitari, i la resposta dels assistents hi va anar en consonància. També Gerard Piqué va ser aplaudit en ser substituït, una mostra que això que uns en diuen problemes de convivència entre ciutadans en realitat són un conflicte d’arrel política.