Racionalitzar el tennis

Avui comença a Madrid la copa Davis pro­mo­guda per l’empresa de Gerard Piqué. Una ini­ci­a­tiva que, un cop superi reticències com les de Roger Fede­rer o Ale­xan­der Zve­rev, segur que con­tri­buirà a raci­o­na­lit­zar un calen­dari que s’està des­con­tro­lant i que acaba amb juga­dors estres­sats men­tal­ment i lesi­o­nats física­ment en un nom­bre molt més ele­vat que una dècada enrere.

La nova Davis acaba sent, en la pràctica, com un tor­neig ATP més, dels que duren una set­mana, però amb la dosi d’espec­ta­cle de tenir un bon gra­pat dels top 10 en pista (sis, aquesta vegada) i amb el com­po­nent naci­o­nal que cadascú li vul­gui ator­gar. Estal­via unes quan­tes eli­mi­natòries (s’hi acce­deix superant-ne una o bé per invi­tació o per clas­si­fi­cació de l’any ante­rior) i uns quants viat­ges.

Però de res ser­virà aquest esforç de raci­o­na­li­tat si l’ATP con­ti­nua eixam­plant el calen­dari. Apro­fi­tant que ha reti­rat la pun­tu­a­bi­li­tat a la Davis, acaba de con­tra­pro­gra­mar res­ca­tant la copa ATP, també per a equips esta­tals, que es jugarà del 3 al 12 de gener. Un dis­ba­rat més que té com a con­seqüència que els juga­dors més vete­rans van selec­ci­o­nant les seves apa­ri­ci­ons. Entre els 80 par­tits que haurà jugat aquest 2019 Med­ve­dev o els 79 de Tsit­si­pas i els 63 de Fede­rer o els 60 de Nadal (que ha estat lesi­o­nat) hi va un món. Res té de par­ti­cu­lar que les últi­mes edi­ci­ons de la copa Mas­ters, el dar­rer tor­neig de l’any, les hagin gua­nyat els juga­dors més joves o els que s’han dosi­fi­cat.