Que algun conflicte greu ha esclatat entre Luis Enrique i el seu antic ajudant i amic Robert Moreno és tan evident que no cal insistir-hi mentre algun dels protagonistes no expliqui la seva versió. A més, si la ruptura és de caire personal, no cal insistir-hi. Però mentre ningú la desmenteixi, és ben plausible la teoria que passat el tràgic succés de la mort de la filla de Luis Enrique, Rubiales i el tècnic tenien ben lligat el retorn. Encaixa amb el fet que la FEF no nomenés cap tècnic consagrat i promocionés Robert Moreno a seleccionador mentre el preparador català continuava prometent un pas al costat si Luis Enrique decidia tornar. Això no ho hauria pogut dir un tècnic amb currículum. Aquesta manera de fer també lliga amb les filtracions que acusaven Moreno de ser víctima fàcil de les vaques sagrades del vestidor hispànic.

Fins i tot en el cas que sigui del tot aliena a les divergències, i a diferència de l’episodi de Lopetegui, Rubiales ha fet un paper ben galdós en l’afer de Robert Moreno, sobretot pel seu silenci delator quan se li preguntava per la continuïtat del tècnic abans que el nom de Luis Enrique reaparegués. Algú no ha dit tota la veritat.

Dit això, el tècnic català deixa la banqueta amb un bon full de serveis (quatre victòries i dos empats en una fase de classificació per a l’Eurocopa prou accessible) i amb una nota de comiat conciliadora i positiva, fins i tot elegant, però en la qual deixa clar que és Luis Enrique qui no l’ha volgut.