És rigorosament cert, com diu Valverde, que el Borussia, l’Inter i l’Slavia canviarien de gust la seva situació per la del Barça. Els blaugrana són líders del grup i, si avui vencen l’equip de Dortmund, seran a vuitens i amb l’avantatge que atorga ser primers. En aquests grups de quatre equips, hi ha més d’un partit que, en funció del resultat, et canvia la perspectiva. El d’avui n’és un. De guanyar-lo –feina feta i Champions endreçada fins l’any que ve– a perdre’l hi van més que tres punts. Perquè la hipotètica derrota, si es combinés amb un triomf de l’Inter, deixaria el Barça en una situació de la qual ha de fugir com gat de l’aigua: jugar-se el bitllet al Giuseppe Meazza, en un o tu o jo amb l’Inter. Vet aquí si n’hi ha, de diferència.

La falta de consistència del Barça té tot l’entorn blaugrana amb la mosca al nas. El pragmatisme dels resultats encara s’imposa, mentre s’espera la consolidació d’un discurs futbolístic fiable per no haver de confiar-ho tot al talent en les àrees, que a vegades no apareix (el 0-0 del Camp Nou contra l’Slavia no queda tan lluny) i d’altres tampoc evita la perplexitat, com dissabte al camp del cuer, el Leganés. És comprensible que el tècnic blaugrana, tip de preguntes sobre el joc poc convincent, constati que al Barça se li exigeix que doni lliçons de futbol en cada partit. La dialèctica defensiva té, però, un risc: el punt de raó que conté el lament de Valverde li pot durar només hores si, com a mínim, el resultat d’avui no és l’esperat.