El pitjor que pot fer l’Espanyol és actuar irreflexivament i amb precipitació. L’afició de l’RCDE Stadium ahir va intentar emetre sentència però això és esport professional i com a tal s’ha d’analitzar, perquè la grada parla des de l’adrenalina que segrega la desesperació del moment però algunes de les seves reivindicacions –“directiva, dimissió”– són obsoletes i improcedents en el futbol de les societats anònimes.

No es pot relativitzar la gravetat del moment. El club ja ha gastat el comodí de l’entrenador però és clar que no n’hi ha prou. La motxilla de les derrotes a casa és un pes enorme per a l’estabilitat anímica d’un equip que com a local juga cohibit, pressionat, sense esma per sobreposar-se col·lectivament a una mínima errada individual que costa un gol.

Però a la plantilla hi ha altres mancances objectivables, com ara la falta de gol. Tot i els dos d’ahir, l’equip n’ha marcat només 10 en 15 partits. Aquesta dada i els 9 punts en 15 jornades projecten una situació de descens si no s’hi posa fre. El club està a punt d’obrir una ampliació de capital que li ha de permetre disposar de marge per anar al mercat, que s’obrirà d’aquí a un mes. Un període de reflexió que ha de tancar-se obligatòriament amb conclusions i decisions. Perquè dissabte vinent toca jugar al Bernabéu, el final de la primera volta és a prop i ja serà un èxit si es tanca amb uns pobres 15 punts. Per sort, l’Europa League ja no distraurà durant un temps.