Seny i criteri professional

El pit­jor que pot fer l’Espa­nyol és actuar irre­fle­xi­va­ment i amb pre­ci­pi­tació. L’afició de l’RCDE Sta­dium ahir va inten­tar eme­tre sentència però això és esport pro­fes­si­o­nal i com a tal s’ha d’ana­lit­zar, perquè la grada parla des de l’adre­na­lina que segrega la des­es­pe­ració del moment però algu­nes de les seves rei­vin­di­ca­ci­ons –“direc­tiva, dimissió”– són obso­le­tes i impro­ce­dents en el fut­bol de les soci­e­tats anònimes.

No es pot rela­ti­vit­zar la gra­ve­tat del moment. El club ja ha gas­tat el comodí de l’entre­na­dor però és clar que no n’hi ha prou. La mot­xi­lla de les der­ro­tes a casa és un pes enorme per a l’esta­bi­li­tat anímica d’un equip que com a local juga cohi­bit, pres­si­o­nat, sense esma per sobre­po­sar-se col·lec­ti­va­ment a una mínima errada indi­vi­dual que costa un gol.

Però a la plan­ti­lla hi ha altres man­can­ces objec­ti­va­bles, com ara la falta de gol. Tot i els dos d’ahir, l’equip n’ha mar­cat només 10 en 15 par­tits. Aquesta dada i els 9 punts en 15 jor­na­des pro­jec­ten una situ­ació de des­cens si no s’hi posa fre. El club està a punt d’obrir una ampli­ació de capi­tal que li ha de per­me­tre dis­po­sar de marge per anar al mer­cat, que s’obrirà d’aquí a un mes. Un període de reflexió que ha de tan­car-se obli­gatòria­ment amb con­clu­si­ons i deci­si­ons. Perquè dis­sabte vinent toca jugar al Ber­nabéu, el final de la pri­mera volta és a prop i ja serà un èxit si es tanca amb uns pobres 15 punts. Per sort, l’Europa Lea­gue ja no dis­traurà durant un temps.