El Barça i el Madrid encara han de disputar dos partits de lliga i un de Champions, però a alguns mitjans espanyols només els interessa el clàssic. I en l’espiral per argumentar que Catalunya és com Vietnam durant la guerra no reparen a mostrar i repetir en bucle imatges d’aldarulls de després de la sentència. Tot, a partir del save the date fet per Tsunami Democràtic, que ha anunciat accions però sempre pacífiques.

És de preveure una cursa per l’audiència a base de missatges apocalíptics a mesura que s’acosti el 18-D. De moment, assistim a una estratègia que té com a objectiu últim aconseguir la suspensió del partit, l’atorgament dels punts al Madrid i el tancament del Camp Nou.

Si fins ara podíem tenir legítimes reserves sobre si la ciutadania de Catalunya permetria l’accés a l’estadi d’alguna manera que no fos en helicòpter, ara toca prevenir sobre les autèntiques intencions d’aquests sectors espanyols, que ja van ser els autors intel·lectuals de l’ajornament del partit. El món al revés: és des de cadenes espanyoles que podem saber on s’allotjarà el Madrid, quins autocars fa servir –el titular i el de camuflatge–, les rutes des de l’aeroport a l’hotel i de l’hotel al Camp Nou. Dies, hores i distàncies, amb gran profusió de detalls. I si hi hagués qualsevol desgràcia –tant de bo que no– aquests incitadors serien els primers a desentendre’s de qualsevol responsabilitat. Algú s’imagina què passaria si els mitjans d’aquí assenyaléssim objectius?