Provocacions per al clàssic

El Barça i el Madrid encara han de dis­pu­tar dos par­tits de lliga i un de Cham­pi­ons, però a alguns mit­jans espa­nyols només els interessa el clàssic. I en l’espi­ral per argu­men­tar que Cata­lu­nya és com Viet­nam durant la guerra no repa­ren a mos­trar i repe­tir en bucle imat­ges d’alda­rulls de després de la sentència. Tot, a par­tir del save the date fet per Tsu­nami Democràtic, que ha anun­ciat acci­ons però sem­pre pacífiques.

És de pre­veure una cursa per l’audiència a base de mis­sat­ges apo­calíptics a mesura que s’acosti el 18-D. De moment, assis­tim a una estratègia que té com a objec­tiu últim acon­se­guir la sus­pensió del par­tit, l’ator­ga­ment dels punts al Madrid i el tan­ca­ment del Camp Nou.

Si fins ara podíem tenir legítimes reser­ves sobre si la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya per­me­tria l’accés a l’estadi d’alguna manera que no fos en helicòpter, ara toca pre­ve­nir sobre les autènti­ques inten­ci­ons d’aquests sec­tors espa­nyols, que ja van ser els autors intel·lec­tu­als de l’ajor­na­ment del par­tit. El món al revés: és des de cade­nes espa­nyo­les que podem saber on s’allot­jarà el Madrid, quins auto­cars fa ser­vir –el titu­lar i el de camu­flatge–, les rutes des de l’aero­port a l’hotel i de l’hotel al Camp Nou. Dies, hores i distàncies, amb gran pro­fusió de detalls. I si hi hagués qual­se­vol desgràcia –tant de bo que no– aquests inci­ta­dors serien els pri­mers a desen­ten­dre’s de qual­se­vol res­pon­sa­bi­li­tat. Algú s’ima­gina què pas­sa­ria si els mit­jans d’aquí asse­nyaléssim objec­tius?