La copa del món d’atletisme que es va fer el setembre del 1989 a Barcelona –la del diluvi i la gran xiulada al Borbó– la van disputar els equips dels Estats Units, Europa, Gran Bretanya, RD Alemanya, Àfrica, Amèrica, Àsia, Oceania i Espanya en homes i els Estats Units, Europa, RD Alemanya, URSS, Àfrica, Amèrica, Àsia, Oceania i Espanya en dones. La Unió Soviètica només hi va participar en la categoria femenina perquè el seu equip masculí, que també s’havia guanyat el dret a competir a Barcelona, va ser posteriorment eliminat perquè un dels seus components va donar positiu en el control antidopatge.

El protagonista de la història va ser el llançador de pes ucraïnès Aleksandr Bagatx. No és que l’URSS fos castigada perquè un atleta seu donés positiu. El positiu de Bagatx es va produir en la copa d’Europa de seleccions que es va disputar l’agost del 1989 a Gateshead (Anglaterra). Bagatx va donar positiu per testosterona i va perdre el tercer lloc i els sis punts que havia donat al seu equip. L’URSS va passar així de 107 a 101 punts i va ser superada en la classificació per la RD Alemanya, que havia estat tercera amb 103 punts. Com que els dos primers es classificaven per a la copa del món, va ser la RDA i no l’URSS qui va acompanyar la Gran Bretanya, la campiona, en la copa del món que va servir per inaugurar la remodelació de l’estadi de Montjuïc. La copa del món de Barcelona la van guanyar els Estats Units –davant d’Europa– en homes i la RDA –davant de l’URSS– en dones.

Bagatx tenia 22 anys quan va donar positiu per primera vegada. Feia 1,94 m d’alçada, pesava 125 quilos i tenia una marca personal de 21,42 m. El dia que el van enxampar havia llançat a 20,08 m. L’ucraïnès va tornar a competir el 1991, i el 1993 va guanyar la medalla de bronze en el mundial. Una medalla que es va emportar pel positiu de Mike Stulce (Estats Units) –que havia guanyat l’or en els Jocs de Barcelona un any abans–, que inicialment havia estat tercer. El 1995, Bagatx va ser quart en el mundial i el 1996 va guanyar el bronze en els Jocs d’Atlanta. El 1997, l’ucraïnès va guanyar l’or en el mundial d’Atenes amb 21,47 m, però va ser desqualificat per un positiu d’efedrina, que va atribuir a unes herbes xineses que prenia. Aquest segon positiu no li va suposar cap sanció i en el mundial del 1999 va tornar a guanyar el bronze. L’any 2000 va arribar el tercer i últim positiu de Bagatx. Va guanyar l’europeu en pista coberta però va perdre el títol per un positiu anterior d’anabolitzants en un control fora de competició. El tercer positiu –segon amb una substància dura– li va suposar una sanció a perpetuïtat.

Bagatx va haver de deixar de competir, però el novembre del 2001 va passar a entrenar la seva compatriota Vita Pavlysh, també llançadora de pes, que acabava de complir una sanció de dos anys per dopatge en el mundial en pista coberta del 1999, que havia guanyat. Sota la direcció de Bagatx, Pavlysh va guanyar el bronze en el mundial a l’aire lliure del 2003 i l’or en el mundial en pista coberta del 2004, en què va tornar a donar positiu. Segon positiu per anabolitzants i sanció de per vida. A ella i a l’entrenador. Quinze anys després, Bagatx tancava el cercle: suspès com a atleta i com a entrenador.