El circuit de Barcelona-Catalunya, la infraestructura esportiva més potent del país després de la multinacional Barça, aprofita la trobada de final d’any amb els mitjans per presentar les grans xifres de l’any que s’acaba i el calendari pel proper. I de pura rutina, sovint no es presta prou atenció a una organització que batalla any rere any per l’equilibri financer en un món en què determinats costos no es poden controlar.

El circuit tanca el 2019 amb 317 dies ocupat amb activitats, 250 dels quals ho han estat de lloguers, de negoci, en suma. I dels 48 sense activitat, la meitat són de manteniment de la pista. Hi han passat 576.000 espectadors, més del 70% dels quals, amb entrada de pagament. Tot, xifres a l’alça, fruit d’una gestió que –no pot ser d’altra manera– s’enfoca a intentar reduir al màxim la dependència del diner públic.

Una aportació pública que, en les proporcions actuals, està ben justificada. Per l’impacte econòmic directe i indirecte de l’activitat del circuit i perquè el 2020 el circuit no només retindrà les cites dels grans campionats (F-1, Moto GP, ral·licròs, European Le Mans Series) sinó que hi afegeix l’espectacular mundial de Superbike, a més d’un munt de competicions: fins a 19 esdeveniments esportius en dues i quatre rodes. Quatre campionats del món en un mateix traçat és un actiu d’una dimensió colossal. Si la FIA replantegés l’estructura dels ral·lis del mundial i se n’hi disputés un tram, seria el súmmum.