Més missatge que futbol

El clàssic amb menys fut­bol i valen­tia dels últims anys no va res­pon­dre a les expec­ta­ti­ves, ni de bon tros. Ni el Barça ni el Madrid estan per tirar coets. Però el par­tit ha permès com­pro­var que alguna cosa hi ha d’inter­canvi de models res­pecte a uns anys enrere. El Madrid ara té més joc i com­bi­nació però poc verí a l’àrea. Tot són xuts llu­nyans i cen­tra­des a l’olla. El Barça, antic para­digma del joc a par­tir de la pos­sessió de la pilota, ara se sent més bé en espais oberts i amb atacs curts on, amb Messi, és més esmo­lat. Pot­ser n’hi pot haver prou per gua­nyar la lliga, la copa i la immi­nent super­copa, però aspi­rar a la Cham­pi­ons domi­nant només les àrees és tot un repte. El del 0-0 és un punt dece­be­dor i rete­nir el lide­ratge per goal ave­rage, poc engres­ca­dor.

L’altre par­tit el jugava el Tsu­nami Democràtic, que acaba de com­pro­var que, quan s’anun­cien acci­ons en un espai i un moment con­cret, és com­plex fer-les visi­bles totes. Objec­tiu asso­lit: vali­dar un cop més que es tracta d’un movi­ment pacífic i cívic. Els de les bar­ri­ca­des i els incen­dis no són Tsu­nami. Pel que fa a les acci­ons, la con­cen­tració als rodals del Camp Nou no era la més relle­vant. El mis­satge al món s’havia d’eme­tre des de dins de l’estadi i, tot i els intents de la rea­lit­zació tele­vi­siva per obviar les pan­car­tes i el llançament de pilo­tes al camp, les dues grans pan­car­tes i la crida dels lemes habi­tu­als van ser ben per­cep­ti­bles. Però obte­nir un efecte sor­presa es com­plica quan es rep un mar­catge tan sever com el d’ahir.