Encara incrèduls per com un dels pocs par­tits de la tem­po­rada que ha dig­ni­fi­cat l’essència del bar­ce­lo­nisme pot pre­ci­pi­tar deci­si­ons sobre el futur de Val­verde –com si l’estiguéssim des­co­brint en aquest inici d’any– arriba la segona pata­cada de la set­mana en forma d’artroscòpia a Luis Suárez. L’uru­guaià inten­tarà que una ter­cera cirur­gia sobre un genoll dret recal­ci­trant posi fi a unes molèsties que no paren de fer-li la guitza. No es pot jugar infil­trat de manera con­ti­nu­ada.

Suárez té 32 anys, com Messi i, tot i que la seva apor­tació defen­siva ha decai­gut nota­ble­ment, dia a dia planta cara amb ener­gia al seu declivi: 11 gols (ter­cer) i 7 assistències (pri­mer) en la lliga. Per físic, brega i capa­ci­tat de fixar els cen­trals, no té un subs­ti­tut clar a l’equip. No es pot espe­rar un temps de baixa gaire infe­rior als dos mesos. En con­di­ci­ons nor­mals, s’hau­ria d’aplau­dir la decisió del juga­dor, que podria estar a punt per als moments deci­sius, a diferència del que va pas­sar la tem­po­rada ante­rior quan es va per­dre la final de copa. El pro­blema ha dei­xat de ser par­ti­cu­lar de Suárez i s’ha col·lec­ti­vit­zat. Per la pre­pon­derància d’un fut­bol més reac­tiu que pro­po­si­tiu, la fra­gi­li­tat defen­siva, la falta de con­tinuïtat en la con­cen­tració i la posició debi­li­tada de Val­verde, no és gens clar que el Barça sigui capaç de tro­bar la vari­ant tàctica ade­quada i que els juga­dors ele­gits per dur-la a la pràctica siguin prou sol­vents per superar aquests dos mesos sense per­dre bous i esque­lles.