Qui­que Setién ja exer­ceix d’entre­na­dor del Barça i en la seva pri­mera com­pa­rei­xença públic va ser molt clar. Afronta el repte de seure a la ban­queta del Camp Nou amb molta il·lusió i dis­po­sat a man­te­nir din­tre del club blau­grana el mateix espe­rit i els matei­xos prin­ci­pis que l’han guiat fins ara en la seva tra­jectòria com a entre­na­dor. El tècnic cànta­bre sap que al Barça només val gua­nyar i que, a més, s’ha de gua­nyar fent bon fut­bol. I així ho va dir: “El millor camí cap a la victòria és jugar bé.” Setién sap que les cir­cumstàncies l’han situat davant l’opor­tu­ni­tat de la seva vida –“ni en els meus millor som­nis ho hau­ria pogut ima­gi­nar”– i que no la pot dei­xar esca­par. Setién no ha estat mai al Barça, però va demos­trar que sap què volen els socis i afi­ci­o­nats, i segur que la immensa majo­ria dels seus mis­sat­ges d’ahir –joc, plan­ter, cruyf­fisme– van agra­dar als culers.

Molt menys clar va estar el pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu, que no se’n va sor­tir a l’hora d’expli­car i jus­ti­fi­car el perquè del canvi d’entre­na­dor en aquests moments. Les seves expli­ca­ci­ons van ser fins i tot con­tra­dictòries en alguns moments i com si la culpa de com ha anat tot ple­gat fos de tot­hom menys del club. “M’hau­ria agra­dat que les coses anes­sin d’una altra manera”, va afir­mar.

I el gran dam­ni­fi­cat de tot ple­gat, Ernesto Val­verde, es va aco­mi­a­dar del club i dels afi­ci­o­nats amb una carta oberta en què va demos­trar, una vegada més, la seva gran qua­li­tat per­so­nal.