Els vuitens de la copa tindran deu equips de primera, quatre de segona A i dos de segona B. Aquesta composició del Top 16 implica que n’han quedat fora la meitat dels equips de la màxima categoria. Tenint en compte que és complicadíssim que la final no sigui entre dos equips potents, aquesta proporció és adequada per mantenir l’equilibri entre l’interès esportiu del torneig i les oportunitats de destacar per al futbol modest. La temporada 2001/02 el modestíssim Figueres (segona B) va estar tan a prop de la final que només li va faltar un gol a Riazor (1-1) per disputar un títol que el Deportivo va prendre-li al Madrid al Bernabéu en l’any del centenari blanc. No és d’esperar que un equip de segona B arribi ara tan lluny, però amb eliminatòria a partit únic és més factible.

A setzens s’han quedat encallats vuit equips de primera. Per als que estan en situació delicada (Espanyol, Celta, Mallorca, Eibar o Valladolid) la copa feia més nosa que servei. No seria –encara– el cas del Llevant o el Betis, però l’eliminació més transcendent i sorprenent és la de l’Atlético a mans de la Cultural Leonesa, un dels equips de segona B (segon del grup 2).

La copa és la competició que no salva la temporada dels grans i, en canvi, és un aparador i un estímul per a la resta. No té cap misteri, per tant, que els modestos protagonitzin alguna sorpresa. Si aquest mateix fenomen no treu cap interès a la FA Cup anglesa –ben al contrari–, no hi ha cap motiu perquè ho faci aquí.