Els vui­tens de la copa tin­dran deu equips de pri­mera, qua­tre de segona A i dos de segona B. Aquesta com­po­sició del Top 16 implica que n’han que­dat fora la mei­tat dels equips de la màxima cate­go­ria. Tenint en compte que és com­pli­cadíssim que la final no sigui entre dos equips potents, aquesta pro­porció és ade­quada per man­te­nir l’equi­li­bri entre l’interès espor­tiu del tor­neig i les opor­tu­ni­tats de des­ta­car per al fut­bol modest. La tem­po­rada 2001/02 el modestíssim Figue­res (segona B) va estar tan a prop de la final que només li va fal­tar un gol a Ria­zor (1-1) per dis­pu­tar un títol que el Depor­tivo va pren­dre-li al Madrid al Ber­nabéu en l’any del cen­te­nari blanc. No és d’espe­rar que un equip de segona B arribi ara tan lluny, però amb eli­mi­natòria a par­tit únic és més fac­ti­ble.

A set­zens s’han que­dat enca­llats vuit equips de pri­mera. Per als que estan en situ­ació deli­cada (Espa­nyol, Celta, Mallorca, Eibar o Valla­do­lid) la copa feia més nosa que ser­vei. No seria –encara– el cas del Lle­vant o el Betis, però l’eli­mi­nació més trans­cen­dent i sor­pre­nent és la de l’Atlético a mans de la Cul­tu­ral Leo­nesa, un dels equips de segona B (segon del grup 2).

La copa és la com­pe­tició que no salva la tem­po­rada dels grans i, en canvi, és un apa­ra­dor i un estímul per a la resta. No té cap mis­teri, per tant, que els modes­tos pro­ta­go­nit­zin alguna sor­presa. Si aquest mateix feno­men no treu cap interès a la FA Cup anglesa –ben al con­trari–, no hi ha cap motiu perquè ho faci aquí.