Mals presagis des del CSD

La tria ances­tral i repe­tida de minis­tres de Cul­tura i Esports espa­nyols que són doc­tes en cul­tura i igno­rants en esport s’ha jus­ti­fi­cat amb un secre­tari d’estat per a l’esport del sec­tor o bé amb un currículum de vàlua. No és el cas de la nova titu­lar, Irene Lozano, subs­ti­tuta de l’exes­quia­dora María José Rienda, que d’esport hi ente­nia.

En el currículum de Lozano, a banda d’un pas­sat polític a UPyD fins fa qua­tre dies (2015) i un fes­teig amb Cs que ali­menta els pit­jors pre­sa­gis, hi ha la direcció d’España Glo­bal a les ordres del jacobí Josep Bor­rell. España Glo­bal va ser creat ad hoc per com­ba­tre l’inde­pen­den­tisme i blan­que­jar a Europa la repressió i l’atro­pe­lla­ment de drets que prac­tica l’Estat a Cata­lu­nya. L’afany into­xi­ca­dor de Lozano inclou soro­llo­ses espi­fi­a­des, com quan abans del judici va con­si­de­rar delinqüents els pre­sos polítics o quan va com­pa­rar l’1-O amb una vio­lació. Més que una invi­tació al diàleg, el nome­na­ment sem­bla una decla­ració d’hos­ti­li­tat de Pedro Sánchez.

Lozano és una magnífica elecció per con­ti­nuar des­men­tint amb els fets aque­lla màxima del naci­o­na­lisme espa­nyol que diu que s’ha de sepa­rar política i esport. Amb els Jocs de Tòquio a la can­to­nada i sent l’esport l’únic sec­tor en què Espa­nya és alguna cosa en el con­text mun­dial, pre­pa­rem-nos per a l’habi­tual escam­pada de roji­gual­das pels podis. Com la que pro­vo­ca­do­ra­ment van posar en mans de les 12 cata­la­nes (d’un total de 13) cam­pi­o­nes d’Europa de water­polo.