La pròxima mitjanit es tanca el mercat d’hivern i, excepte sorpresa majúscula, poques operacions de valor tancaran els grans clubs d’Europa. Cada vegada es confirma més que aquesta finestra de mercat és poc útil per als clubs de nivell top. Per a la resta sí que és una oportunitat, com ho ha demostrat, sense anar gaire lluny, l’Espanyol.

Si el que arriba del Camp Nou s’acaba verificant, el Barça no farà cap incorporació. Volia un davanter, ni més ni menys que un 9, una posició extremament sensible i buscada. Qui té un davanter de nivell Barça no el ven, excepte que necessiti amb urgència els diners o que tingui un entrenador tan miop o tan enfrontat amb el jugador que el té castigat. Cap d’aquests supòsits es podia aplicar a Rodrigo, i el punta titular de la selecció espanyola no es mou de València.

Si no hi ha un gir no previst, el Barça acabarà la temporada sense Suárez, sense substitut i havent-se desprès de tres atacants formats al planter. Si la necessitat és fer caixa, què hi farem. Si és una estratègia per fer espai de cara a una remodelació a fons de la plantilla l’estiu vinent, es pot entendre després de les últimes males experiències que han acabat sent feixugues hipoteques. No hi ha un substitut assequible del nivell de Suárez en el mercat, però tan cert com això és que el Barça perdrà gol. La qüestió és si acabar el curs amb la plantilla que queda després de les sortides i sense més entrada que la recuperació de Dembélé no és arriscar massa.