La pròxima mit­ja­nit es tanca el mer­cat d’hivern i, excepte sor­presa majúscula, poques ope­ra­ci­ons de valor tan­ca­ran els grans clubs d’Europa. Cada vegada es con­firma més que aquesta fines­tra de mer­cat és poc útil per als clubs de nivell top. Per a la resta sí que és una opor­tu­ni­tat, com ho ha demos­trat, sense anar gaire lluny, l’Espa­nyol.

Si el que arriba del Camp Nou s’acaba veri­fi­cant, el Barça no farà cap incor­po­ració. Volia un davan­ter, ni més ni menys que un 9, una posició extre­ma­ment sen­si­ble i bus­cada. Qui té un davan­ter de nivell Barça no el ven, excepte que neces­siti amb urgència els diners o que tin­gui un entre­na­dor tan miop o tan enfron­tat amb el juga­dor que el té cas­ti­gat. Cap d’aquests supòsits es podia apli­car a Rodrigo, i el punta titu­lar de la selecció espa­nyola no es mou de València.

Si no hi ha un gir no pre­vist, el Barça aca­barà la tem­po­rada sense Suárez, sense subs­ti­tut i havent-se desprès de tres ata­cants for­mats al plan­ter. Si la neces­si­tat és fer caixa, què hi farem. Si és una estratègia per fer espai de cara a una remo­de­lació a fons de la plan­ti­lla l’estiu vinent, es pot enten­dre després de les últi­mes males experiències que han aca­bat sent fei­xu­gues hipo­te­ques. No hi ha un subs­ti­tut asse­qui­ble del nivell de Suárez en el mer­cat, però tan cert com això és que el Barça perdrà gol. La qüestió és si aca­bar el curs amb la plan­ti­lla que queda després de les sor­ti­des i sense més entrada que la recu­pe­ració de Dembélé no és arris­car massa.